Història

La història de l'oli d'oliva es desenvolupa de forma paral·lela a la del cultiu de l'olivera. Els primers indicis de la presència de l'olivera en les costes mediterrànies espanyoles coincideixen amb el domini romà, encara que van ser posteriorment els àrabs els que van impulsar el seu cultiu convertint a Espanya en el primer país productor d'oli d'oliva a nivell mundial. Sens dubte, la necessitat de disposar d'oli d'oliva per part de la població, així com les dificultats de transport en aquella època, va contribuir a estendre el cultiu d'olivera. 

Realitzant un salt important en el temps, el sector de l'oli d'oliva va entrar en crisi en acabar la Guerra Civil Espanyola a causa de la política intervencionista del règim i més concretament el control excessiu sobre la producció de l'oli que perjudicaria als productors catalans, qui van topar amb una imposició de preus que no cobria el cost de la mà d'obra i la producció d'oli d'oliva de qualitat. De la mateixa manera, la política franquista va prohibir l'exportació dels olis al mercat internacional, oferint així un avantatge competitiu als productors italians.

Però va ser al 1986, amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea (avui Unió Europea), així com les ajudes i subvencions a la producció d'oli d'oliva, que van impulsar novament la indústria de l'oli, permetent una important renovació tecnològica que tindria un impacte directe sobre la qualitat dels olis.